EL TRANSBORDADOR

Un transbordador és una astronau amb destí a l’espai exterior, procedent del planeta Terra. A dins hi trobaràs objectes, persones i tècniques que s’aniran relacionant amb l’objectiu comú de la investigació extraplanetària, per retornar llavors a casa amb un dipòsit de coneixement obtingut més enllà de la termosfera.

Pel que fa al viatge que enceto a El Transbordador, treballo la memòria personal a través d’uns elements concrets: el text, la imatge trobada, l’element tècnic i la guitarra elèctrica. El projecte parteix d’una necessitat de fer recerca en un procés de transformació propi, que serà l’origen del desplegament conceptual. Intento aconseguir resposta a situacions de canvi, moments clau succeïts al llarg dels últims anys, i elaboro nous interrogants a partir de la recerca artística.

El Transbordador és una agrupació d’escrits i alhora és un llibre de partitures. També és un conjunt de paisatges sonors elaborats exclusivament amb guitarra elèctrica que són fruit de la lectura de les partitures i dels textos del llibre. En la mateixa línia i tancant el cercle, les partitures neixen de l’essència argumental comunicada mitjançant les redaccions, i aquestes parteixen de les vivències obtingudes a través dels camins recorreguts amb la música.

Sobre els textos, proposo una veu que mescli el llenguatge narratiu amb el poètic per descobrir vies transitables entre el record més cru i la pertinent dotació de valor més enllà de l’anècdota particular. Pretenc que la cosa viscuda tingui una possible transferència universal a partir de la particularitat del fet propi. M’acosto als referents culturals que han estat claus pel meu desenvolupament com a generador de propostes d’art i ho vinculo amb una relació profunda amb l’ètica, la moral i d’alguna forma el camí cap a una espiritualitat que abraça sense complexos l’element físic i la matèria. Hi apareixen aspectes de l’àmbit relacional en el sentit estricte, integral de l’expressió, i el seu vincle amb aspectes que m’acompanyen per assimilació o revelació com poden ser el penediment, l’oració, la culpa, els dubtes i incerteses, la por, les fortaleses o la fe amb un ànim constructiu i omnímode. En un altre sentit igual d’important, en una lectura semiòtica del projecte plantejo debats sobre la conversió del que és merament tècnic en proposta artística, els límits de l’autoria, el valor de l’objecte i l’obsolescència.

EL TRANSBORDADOR

 

En relació a les imatges que apareixen al Transbordador han estat generades com a partitures gràcies a dues tipologies de document: el plànol i la fotografia registral. D’una banda, els plànols extrets de la col·lecció personal del meu pare, un nou i particular accés cap a aquesta memòria personal que transita al llarg del projecte, i de l’altra imatges descarregades lliurement de l’arxiu de l’Agència Espacial NASA, a disposició sense finalitat lucrativa. Poso els documents en consonància i elaboro una recodificació mitjançant números i colors que dialoguen amb el músic que es disposi a executar les partitures a mode de tabulatura. Una tabulatura per és una eina de lectura específicament per instruments de corda que pot actuar d’acompanyant a la partitura tradicional o bé actuar de forma independent sense ella, on cada número correspon a un trast, i cada línia a una de les cordes.

Per tant, els números a El Transbordador els hem d’interpretar com una indicació posicional d’on hem d’accionar el mànec de la guitarra, establint a més relacions amb els colors dels cercles. El color blau ens indica activar modes majors, el verd modes menors, i la lletra sobre fons vermell el centre tonal en xifrat americà, que resumeixo a continuació per a les persones que no hi estiguin familiaritzades:

A B C D E F G
LA SI DO RE MI FA SOL

Amb esperit democràtic, igual que les partitures dels estàndards del Jazz o clàssics del Rock, ofereixo unes guies de conducta. Quan un músic llegeix la línia d’acords d’una peça de música moderna els troba majoritàriament indicats en notació americana. Per posar un exemple, si hi veiem transcrit un Cmaj7 (Do major sèptima) en la majoria dels casos no apareixen transcrites les veus, les notes concretes que s’han de desplegar a l’instrument, deixant el camp obert a voluntat del músic mentre compleixi els patrons harmònics que estableix l’acord.

D’alguna manera les meves partitures suggereixen, però no imposen, són un petit mitjà per a iniciar camins sonors. A continuació podeu accedir a una llista de reproducció de Youtube amb les músiques que he executat per a cada partitura.

 

A col·lació d’aquests camins sonors, comentar que utilitzo la guitarra elèctrica com a únic mitjà expressiu. Una guitarra elèctrica que efectivament segueix les indicacions de les partitures, però a més a més s’hi suma la llibertat textural en la presa de decisions sobre amplificadors a fer servir, efectes de modulació, tempos i dinàmiques. Tot seguit trobareu algunes de les activacions del disc executades per mi mateix, en un exemple de com es poden accionar.

 

 

A banda d’emprar els recursos digitals per a la comunicació del projecte, no hem d’oblidar que El Transbordador és sobretot una publicació. Un llibre d’artista, físic, tangible, emmagatzemable i objectual, que comprèn tres formes comunicatives, fidels companyes de viatge fins ara en habitacions diferents que es troben en un conjunt indivisible. Aquesta vegada surten dels seus confinaments per descobrir-se i conversar entre elles: el text, la partitura i la guitarra enregistrada en un disc de vinil de 7″, accionada en exclusiva com a mètode comunicatiu i descontextualitzada del seu àmbit natural. Tot plegat configurat unitàriament com a vehicle per generar discursos contemporanis.

En el següent enllaç es pot accedir a una carpeta al núvol que conté el material de projecte per a facilitar-ne la lectura:

https://drive.google.com/drive/folders/1-mU3VuBe7JpSx9yQYq_kGavjwDtyU50D

 

¡Hola!

Pública

Al meu parer, la disciplina triada en l’expressió artística és pura anècdota si s’enfronta amb sinceritat, sobretot una honestedat radical amb un mateix. Des d’una perspectiva estrictament subjectiva, l’art és una forma d’expressió visceral, espontània o meditada. És llibertat que acaba en coneixement. Coneixement de vegades buscat i de vegades simplement trobat, de vegades compartit i de vegades autocensurat, de vegades obvi i d’altres és tan subtil que és gairebé invisible.

Amb la premissa d’art i vida inseparables, la forta convicció que darrere de tot ésser humà hi ha un creador potencial, i després d’uns anys que considero que he estat navegant a la deriva com a ruptura dràstica d’un passat musical, he investigat en allò quotidià, la baixa definició, l’element domèstic, el material aprofitat, la paraula, la imatge trouvée, el paisatge sonor o el propi cos humà com a mitjans discursius.

Actualment i com a conseqüència del camí realitzat, em trobo en el que considero l’etapa final de retrobament amb la música i amb la guitarra elèctrica com a vehicles per a l’expressió artística. La quadratura del cercle al respecte d’unes necessitats vitals després d’un procés de insatisfacció, rebuig, naufragi, recerca, reflexió, assimilació i ressorgiment.

Dues paraules finals: humilitat i respecte. Tots algun dia marxarem, res importa mes que estimar.